 |
|---|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
+34 670 641 767
+34 670 641 767
UNA HISTÒRIA FAMILIAR
És als anys 40 del segle passat quan una jove parella, en Manuel i la Milagros arriben a Barcelona per començar una nova vida.
Ella, una gran brodadora, troba feina a La Orquídea, un famós taller situat des del 1923 al número 27 del Portal de l'Àngel. Ell comença a treballar com a bugader de gavardines a l'antiga Tintoreria J. Canet de Barcelona, al barri de la Sagrada Família.
Tenen una filla, la Pilar, i poc temps després els tres germans del Manuel arriben a la ciutat buscant un futur. De seguida dos dels germans, el Miro i l'Andrés s'uneixen a la plantilla de la tintoreria Canet on tots tres aprendran l'ofici.
.jpg)
L'avi Antonio, els tres germans tintorers, la Milagros i la Pilarin a un parc de Barcelona.
Manuel, Milagros, José, Pilar i José Manuel a la façana del taller nou del carrer Smidel a Montevideo l'any 1968
L'any 1952 el Manuel i la Milagros amb la seva filla marxen a fer les Amèriques, i s'instal·len a Montevideo.
Allà Manuel treballa com a planxador de premsa a la Tintoreria Americana, un negoci de la família Marriquiain, mentre estalvia per poder muntar la seva pròpia tintoreria.
El somni es fa realitat quan neix la tintoreria del carrer Smidel. La Milagros deixa la seva feina i comencen a treballar junts.
L'Andres que s'havia quedat a la casa Canet a Barcelona, marxa amb la seva dona, la Victoria, i el seu primer fill cap a Montevideo. Allà farà el mateix que el seu germà gran, i poc temps després muntarà la seva pròpia tintoreria al barri de La Unión.
El Miro, el tercer germà tintorer, es queda a Barcelona on acabarà muntant una altra Tintoreria al barri d'Horta.
El negoci continua creixent i el 1963 la Pili, la segona generació es casa amb José, un altre espanyol, sastre d'ofici, arribat uns anys abans al país.
Pocs anys després, al mateix carrer Smidel compren un terreny i edifiquen una nova tintoreria on es traslladen l'any 1964.
Al termini de la dècada Manuel i Milagros tornen a Europa. José s'incorpora a l'ofici i la segona generació es fa càrrec de la direcció del negoci.
El país es torna econòmica i políticament inestable i la família sencera pensa en tornar a Espanya. El 1970, Manuel i Milagros des d'Espanya, comencen a preparar la tornada de la família i compren una antiga tintoreria al barri de Sant Andreu a Barcelona. La tintoreria Santa Marta.
La tintoreria, que en aquells moments és regentada per una segona generació de tintorers, ha viscut temps millors, té poca clientela i quasi no tenen maquinària, però la parella li veuen potencial al barri i al local, i pensen que és un bon lloc on tornar a començar. I no s'equivoquen.
El dia de Nadal de 1972 Pilar, José i els seus dos fills José Manuel i Gabriel arriben al port de Barcelona on els esperen els avis. Enrere queden família i amics.
Manuel, Milagros, José, Pilar, José Manuel i Gabi a una festa a l'any 1970. Les tres generacions al complert poc abans de marxar cap a Espanya.
 |
|---|
 |
 |
Milagros al 1970 mostrant-nos les màquines noves a Santa Marta del carrer Gran de Sant Andreu
_edited.jpg)
El local del carrer Gran de Sant Andreu tot i semblar petit des de l'exterior, tenia més de 400 metres quadrats.
.jpg)
A la façana de l'edifici hi havia una imatge de Santa Marta, de la qual pren el nom el negoci. Es tractava d'una obra en terra cuita del segle XVIII. A sota es pot veure una làpida de concessió d'indulgències que hi diu:
"Lo dia 20 d'agost del any 1737 foran concedits 40 dias de indulgencias dient un Parenostre y una Ave Maria devan de Sta. Marta per lo il.lustrisim Sr. Bisbe de Barcelona Dn. Felip d'Aguada".
La botiga del carrer Gran de Sant Andreu és un local de dues plantes molt espaiós, que té a més un pati, tres terrasses i un assecador cobert. Disposa també d'un annex construït als anys 50 com obrador per al rentatge en aigua.
Tot el pis de dalt està destinat a magatzem i tot i que al principi es troba pràcticament buit, als últims anys de funcionament es quedarà petit.
En general les instal·lacions estan antiquades però són perfectes per a la tintoreria tradicional que des de l'inici imagina tota la família.
Amb poques transformacions importants, el local, amb més de 400 metres quadrats útils, va permetre realitzar tota mena d'especialitats poc habituals a una tintoreria de barri, com ara la neteja de catifes o el tintat i restauració de peces de cuir i pell.
El 1973 obren una segona botiga al 94 del Passeig de Torras i Bages en el mateix barri de Sant Andreu.
Són anys d'expansió i de continuar creixent.
A principi dels 80 obren la tercera botiga amb taller al carrer Lorena, al barri de la Guineueta, una zona de nova creació.
Mentrestant Andrés i Victòria amb els seus tres fills, també han tornat al país i s'han instal·lat a Saragossa on tornen a muntar tintoreria.
El 1984 Manuel i Milagros es retiren, i aquell mateix any es traspassa la tintoreria del carrer Lorena. Comença una època de concentrar la feina a la botiga del carrer Gran. El 1989 tanquen la botiga de Torras i Bages.
El 1990 José Manuel, la tercera generació s'incorpora plenament a l'equip i amb ell, s'incorpora també una troballa única, la Carme, la seva novia.
Al 1992 es casen i dos anys després agafen el relleu al negoci. Són anys de molta feina, i la botiga comença a quedar-se petita. La parella ja té dues filles, molta feina i poc temps per gaudir. Volen un canvi de vida. Finalment l'any 2007 tanquen la botiga de Barcelona i marxen cap a la Seu d'Urgell, on començaran una nova etapa vital.
 |  |
|---|---|
 |  |
 |  |
 |  |
 |  |
 |  |
 |
_edited.jpg)
A la Seu, agafen una tintoreria que havia tancat feia poc al número 4 del carrer de Sant Ermengol.
Allà obren el seu nou local, i com no podia ser d'una altra manera es diu Santa Marta.
Es tracta d'una tintoreria artesana i tradicional com la de Barcelona, molt més modesta en les seves mides però amb les mateixes ambicions: convertir-se, des de la feina amb ofici i el servei proper, en la tintoreria de referència de la ciutat.